Les superfícies fredes i la humitat, amistats perilloses
En aquesta segona entrada del bloc volem tractar un tema, que de cara a l’hivern, ens pot donar més d’una idea per estalviar energia, diners i millorar la nostra qualitat de vida.
A l’estiu no mesurem únicament la calor amb la temperatura ambient sinó que ho fem també amb la temperatura de xafogor, per tant a l’hivern no podem mesurar el fred només amb la temperatura de l’aire (amb el termòstat), sinó que cal tenir en compte altres factors que influeixen directament en la nostra sensació tèrmica. Aquesta sensació es pot entendre com una combinació de la temperatura seca (la temperatura de l’aire d’un espai), la temperatura radiant (la temperatura emesa per radiació dels elements que ens envolten) i la temperatura humida (té en compte la humitat relativa i el moviment d’aire de l’ambient). Així doncs, les superfícies fredes que puguis tenir a casa, les corrents d’aire que puguin causar i la humitat que s’hi pugui acumular poden influir en la teva sensació tèrmica, i per tant, afectar de manera decisiva al confort de l’habitatge.
Per posar un exemple pràctic, si el terra de la teva habitació està fred (14ºC) perquè al pis de sota hi ha un garatge que dona al carrer, encara que l’aire de l’habitació estigui a 20ºC tu pots seguir sentint sensació de fred i per tant veure reduït el teu confort tèrmic ja que els peus els tens gelats. De la mateixa manera també podria produir el mateix efecte negatiu una paret exterior o una finestra que no tinguin un comportament tèrmic adequat.
Un altre cas en el que podem veure’ns perjudicats per aquest fenomen, és aquell en el que a causa d’una paret exterior de comportament tèrmic baix la casa es refreda, aquesta es produeix ja que la superfície per on entra l’aire fred va refredant l’aire que té més a prop i aquest al següent i així successivament. Si tenim un radiador que escalfa l’aire en un altre punt de l’espai, es crearà una pèrdua de calor (la mateixa sensació quan a l’estiu el ventilador mou l’aire calent i ens refresca) contínua en direcció a la superfícies freda i s’activarà una convecció de l’aire interior que ens farà sentir literalment enmig d’un corrent d’aire.
Com solucionar-ho?
Aïllem-ho bé! Això és un crit a la arquitectura eficient i intel·ligent, però també una mà estesa a la gent que se n’adona a temps i opta per passar del malbaratament i la incomoditat a l’estalvi i el confort del seu habitatge.
El problema de les superfícies fredes es soluciona aïllant-les de la temperatura exterior. L’aïllament tèrmic consisteix en la col·locació de materials que estableixin una barrera al pas de la calor entre dos medis que naturalment tendirien a igualar-se en temperatura.
Quins materials? Materials d’alta resistència tèrmica com el porexpan, el vidre expandit, el aglomerat de suro o la simple llana, entre d’altres. La visita d’un especialista en construcció i uns càlculs mitjanament complexos poden aclarir el tipus de material i el gruix de l’aïllant que convé aplicar en cada situació.
En la pròxima entrada abordarem la incisió de la humitat en el confort d’un habitatge.
garrauxcarrerarquitectes.wordpress.com 