Interiorisme i substitució de coberta: una teulada que respira |

Aquest va ser el nostre primer projecte d’habitatge, on vàrem començar a gestar totes les idees que avui apliquem en els nostres estudis i obres.

Es tractava de realitzar la substitució d’una coberta en una casa que data d’entre els segles XV i XVI, i desenvolupar l’interiorisme de les parts en contacte amb ella introduint canvis significatius d’us en l’habitatge.

En primer lloc calia tenir en compte que de la casa original se’n varen anar fent partions, pel que l’habitatge en el que interveníem es recolzava en una estructura compartida, cosa que ens condicionaria de ben segur.

Una segona consideració a tenir en compte era l’orientació nord de l’habitatge. El projecte posaria el seu focus en aconseguir que la llum penetrés l’espai aconseguint una casa molt més habitable i alegre. Només una petita porta situada a les antigues golfes s’orientava a sud, així que el pany de 5m2 en que es trobava es va convertir íntegrament en una finestra. També la claraboia existent al terrat dobla la seva superfície vidriada i s’instal·la una segona claraboia a la coberta per il·luminar l’escala.

Per optimitzar al màxim aquesta llum de sud i la utilització dels espais, s’elimina el darrer forjat de la casa, alhora que es practica una entrada de llum en el forjat per permetre que la llum segueixi a l’habitació inferior.

La següent consideració va ser el poder mantenir el comportament natural de la construcció durant segles, optimitzant-ne l confort tèrmic. Per aquest motiu es va pensar en un sistema de coberta que amb materials naturals i innovadors permetés aïllar l’habitatge sense perdre’n la transpiració natural i l’autoregulació de la humitat.

El forjat de coberta es resolia amb elements autoportants de fusta d’avet composta de secció 60x21cm i fins a 7 metres de longitud. Els elements es varen reciclar d’un pavelló efímer i es varen adaptar en taller per col·locar-los en la coberta en el temps rècord d’un dia. Un cop encadellats i units formaren una placa contínua que proporcionava en un element l’acabat inferior, l’estructura, l’aïllament tèrmic i el suport per al teulat necessaris, optimitzant així els recursos econòmics dels que es disposava.